La il·lustradora inaugura el projecte 'OMG! Watch your step' i omple de color les escales de la botiga
A OMG BCN ens agrada que passin coses, el dinamisme, l'originalitat, el diàleg fluid amb els artistes i així ha nascut el projecte OMG! Watch your step, que converteix les escales de la botiga en una galeria petita. Inaugurem aquest espai amb Lorena Eloizaga, artista de colors vibrants i paisatges abstractes, i aprofitem per parlar-hi de grans projectes, de les seves influències i del camí recorregut per aconseguir un estil propi.
És inevitable començar per agrair-te el mural que has desplegat a les escales de la nostra botiga, a tot color, molt Eloizaga.
A l'abril vam començar a parlar de la col·laboració, d'utilitzar l'espai de les escales per animar-ho i fer quelcom diferent que generés interacció amb els clients. Et pots asseure a les escales i agafar-te selfies. És molt divertit. Els colors i el meu estil són molt estiuencs, i vam escollir aquesta obra que té roses, blaus, grocs, taronges… A les meves obres represento la natura, però és una vista subjectiva, la meva interpretació. M'agrada treballar creant formes abstractes de la natura.
Et presentes com a artista colombiana resident a Barcelona, encara que tens formació com a il·lustradora, en disseny industrial i interiors. Amb quina disciplina et quedes?
Dic que sóc artista per involucrar-ho tot. Amb la que més gaudeixo és amb la il·lustració, perquè puc crear els meus mons màgics, però l'interiorisme i el disseny industrial fan que tingui el coneixement per crear un producte. Quan estudies art o t'interesses pel disseny, explores diverses disciplines i has d'entendre quin t'agrada més, a més de fer tot allò que puguis fer per desenvolupar un estil. Has de provar i provar i provar. Estudiar il·lustració a Londres va fer que el que havia fet anteriorment confluís i si no hagués tingut tots aquests coneixements, el meu disseny s'hauria quedat una mica a l'aire. És difícil poder viure de l'art, però quan vas tenint el criteri per acabar un producte, creguis el que li vols donar la direcció, sense deixar-lo en mans de tercers,
Quins són els teus primers records artístics?
El meu pare treballava per a Taschen, i crec que això va ser una influència. Estar en contacte amb els llibres, sobretot a Colòmbia, on no veus tantes exposicions d'art, i haver tingut accés a tantes imatges, probablement va cridar la meva atenció. Després a l'escola m'agradava molt pintar i sempre volia fer murals, ficar-me en grups de natura. A secundària, vaig demanar als meus pares fer classe de dibuix, i em vaig formar amb Germán Rodriguez, aprenent la forma, l'objecte, els principis de la pintura, l'abstracció…
T'hem llegit afirmar que “el color et fa feliç”. És l'element més identificatiu de la teva feina?
Per mi el color té a veure molt amb la memòria. Vaig començar a dibuixar més a Londres, i crec que van aflorar els records d'haver crescut a Colòmbia, envoltada dels Andes, dels colors de les plantes i les fruites, tan taronges, tan fúcsia. Quan faig les meves obres, els colors són molt vibrants i és el que em fa sentir feliç. Una anècdota: estic enamorada de la Mediterrània. A la universitat de Colòmbia estudiàvem Monet, que pintava el mar en tons rosats. Jo deia: “no pot ser, el mar és blau”. Quan vaig arribar a Barcelona i vaig veure els capvespres, vaig descobrir que la Mediterrània té aquesta rosa… Els colors m'inspiren.
“Hi ha projectes amb què tens una relació més emocional, com el mural que pintem a l'institut de La Mina”
Com afronteu els projectes d'il·lustració?
He fet col·laboracions amb diferents marques i sonarà una mica clixé, però cada projecte és interessant, és com començar alguna cosa nova. Cada cop que fas alguna cosa diferent se t'obre una porta.
Parla'ns del projecte de muralisme que vas dur a terme a l'Institut Escola La Mina, La dansa del pati.
A banda dels projectes comercials, hi ha projectes amb què tens una relació més emocional i que et fan sentir més connectada amb el cor, com quan et truca un col·legi –a través de l'associació El Generador– i et diuen que els agradaria treballar amb tu per a una col·laboració, per fer un mural al pati. Em va encantar: l?espai era gris, no tenia res. Al cap tenim la idea que La Mina és un barri problemàtic, amb diferents situacions, i els nens van ser increïbles. Estaven emocionats de pintar! Comencem fent una paret llarga, de 15 metres. Després vam decidir fer la del costat, i una altra més. Pintem fins a tres parets! [el projecte es va realitzar entre 2019 i 2020] .Va quedar molt peaceful, molt tranquil. Que els nens tinguin possibilitat de créixer amb color al voltant és fascinant. Ara serveix com a teló de fons per fer-se fotos de grup.
L'experiència demostra la importància d'estimular la creativitat quan creixem. Ho comparteixes?
Sí, el color és un dels recursos psicològics que ajuden els joves a desenvolupar la seva creativitat. Jo als meus 20 anys vaig començar a connectar amb la Lorena de 14 anys. Quan vas creixent, et vas adaptant a ser adult i deixes de banda coses que volies fer de petita. Quan connectes amb la creativitat i les ganes de somiar, tot i ser més gran, és genial. I si el pots traslladar i compartir amb joves és molt més gratificant.
Hi ha artistes amb qui tinguis algun vincle especial?
De Matisse m'encanta la manera tan simple de fer servir el color. També m'agrada el color de David Hockney, que a més a més té molta naturalesa. Vaig anar a veure l'exposició que li van dedicar a Londres el 2012, i els seus treballs fets amb la tauleta van fer sentir segura per treballar jo amb la part digital. Geòrgia O'keeffe també és important: tenia un dels seus llibres quan era petita. I Picasso. El meu avi és basc i la meva àvia és colombiana. Ell va fugir de la Guerra Civil, va emigrar amb vaixell sense saber on anava i va arribar a Colòmbia. A la casa dels meus avis hi havia una reproducció del Guernica, de 50 x 70 centímetres, en blanc i negre, i em feia una mica de por quan era petita. Sense adonar-me'n crec que aquesta presència, i que el meu avi mostrés d'on era i com havia arribat fins allà, això també ha influenciat el meu estil.
